En l’era actual de la sostenibilitat i la innovació tecnològica, l’autoconsum compartit s’ha convertit en una opció atractiva per a moltes comunitats. Aquest sistema permet a diferents usuaris/es compartir la producció d’energia d’una única instal·lació. Però, com es decideix quina quantitat d’energia correspon a cada participant? Aquí és on entra en joc el coeficient de repartiment.
Què és l’Autoconsum Compartit?
L’autoconsum compartit és una modalitat on diverses persones consumidores, com podrien ser veïns i veïnes d’una mateixa finca o comunitat, s’uneixen per compartir la producció d’energia d’una única instal·lació. Aquesta modalitat presenta molts avantatges, com ara estalviar en costos d’instal·lació i potenciar l’ús d’energies renovables dins d’una comunitat.
Però, com es reparteix aquesta energia?
Aquesta és una pregunta crucial, i la resposta pot variar segons cada comunitat. Algunes poden optar per un repartiment igualitari, mentre que altres poden basar-se en la mida o en el consum d’energia de cada habitatge. Aquí és on entra en joc el concepte del coeficient de repartiment.
Vegem-ho!
El coeficient de repartiment determina el percentatge d’energia generada que pertoca a cada comptador associat a l’autoconsum compartit. Es tracta d’un valor entre 0 i 1. Si sumem tots els coeficients de les persones participants, el resultat ha de ser 1, o cosa que és el mateix, el 100% de l’energia generada.
El repartiment pot ser proporcional o basar-se en els coeficients específics de cada habitatge. Això permet flexibilitat i adaptació segons les necessitats i acords de cada comunitat.
Aquest coeficient no és arbitrari ni es decideix a l’atzar. El coeficient que pertoca a cada participant s’estableix de mutu acord entre les parts i es registra en un acord de repartiment.
Com es modifica el Coeficient de Repartiment?
Un detall important és que, actualment, aquest acord es pot modificar un cop cada 4 mesos. Per fer qualsevol canvi, totes les persones participants han de consensuar i entregar de nou l’acord de repartiment. Això garanteix una adaptació als canvis o necessitats que puguin sorgir al llarg del temps.
I a tot això, estem parlant de coeficients fixes tot i que, es preveu que en poc temps puguin ser dinàmics. Parlant de coeficients dinàmics en el context de l’autoconsum compartit, ens referim a un mètode flexible i adaptable de repartiment de l’energia generada que pot variar en funció de les necessitats o circumstàncies de cada moment, a diferència dels coeficients fixos que es mantenen constants durant llargs períodes de temps.
En llocs on el consum d’energia pot variar molt (per exemple, entre estacions, dies laborables versus caps de setmana, o segons esdeveniments específics), un coeficient dinàmic permetria adaptar-se millor a aquestes fluctuacions, assignant més energia als usuaris que la necessitin en un moment determinat i menys a aquells que no la necessitin tant.
Actualment, la normativa pot no permetre aquest tipus de repartiment dinàmic, però la idea és que en el futur, amb les avançades tecnològiques i la necessitat d’optimitzar l’ús de les energies renovables, aquesta serà la direcció a seguir. L’ús de coeficients dinàmics podria oferir una major eficiència i equitat en la distribució de l’energia en comunitats que comparteixen recursos energètics.
